buscant informació he anat a parar en aquest bloc. He passat una bona estona llegint-lo.

M’ha ajudat bastant tota la informació perquè estic pensant en comprar-me un piano digital i gracies al teu bloc tinc les idees més clares.

He anat a un parell de botigues instrumentals (em sembla que encara en miraré unes quantes més) i la primera, l’adagio (distribuidora d’unes quantes marques entre elles Casio però em sembla que no tenen Kawai) m’ha recomanat el models privia, i la segona botiga, distribuidora de moltíssimes marques i també de Casio, m’han recomanat un Kawai d’uns 650 € aproximadament (no recordo la referencia) pel poc espai que disposo i per qualitat (segons el venedor i també segons tú, la marca Kawai és molt millor que la marca Casio), m’han dit que té un tacte molt similar al del piano i que el model que m’han ensenyat era el menys ample del mercat.

Respecte a comprar per internet, ja hi tinc experiència, vaig comprar una flauta travessera molt normaleta però amb un piano digital no m’hi vull arriscar prefereixo tenir un lloc físic on anar-hi si tinc problemes.

Moltes gràcies novament i t’animo a que continuïs escrivint al bloc.

En primer lloc, t’anime a reprendre el piano. La música és una cosa molt satisfactòria i et fa passar moments molt agradables. Encara que aprendre és dur i demana molt d’esforç, al final hi ha una dolça recompensa.

Sobre el tema del piano, et recomane que faces una ullada als posts “Quin piano vull” i “Benvingut a casa”
Allà faig uns comentaris sobre el que em vaig comprar jo, un piano molt recomanable per a començar. És cert que n’hi ha de més barats, però per relació qualitat-preu esta és una molt bona opció. I definitivament et recomanaria comprar-lo en Musik.Produktiv.com: l’atenció al client és magnífica i el preu immillorable (especialment comparat amb botigues físiques d’Espanya).

Bona sort, i ja ens contaràs com va tot

Si necessites mobilitat, jo optaria per un piano “portàtil”. Si no, millor un de moble, perquè a més de guanyar estabilitat (els peus en aspa que hi ha per als pianos d’escenari no em semblen d’allò més estable, especialment si hi ha xiquest al voltant) també guanyaràs en estètica (en definitiva, el piano serà un “moble” més de la casa. El que sí que és imprescindible és que tinga les TECLES CONTRAPESADES, per a imitar el tacte d’un piano acústic. En este sentit, es diu que els Kawai són els més reeixits.

L’opció de la segona mà és interessant, perquè, com comentava en un post, els pianos digitals són, en definitiva, productes tecnològics, i, a diferència dels acústics, es devaluen molt ràpidament. Jo vaig estar mirant pianos de segona mà, però no vaig trobar res que m’acabara d’apanyar, així que finalment em vaig decidir per comprar-me’l nou.

No cal que et gastes 2.000 euros en el piano. Per uns 1.400 en tens un com el meu, que és més que suficient com a instrument d’iniciació.

Veig que no et queda temps per anar actualitzant el teu blog.
Volia demanar-te ajuda amb la tarea de triar un instrument per compar?
Jo penso que me convé més un teclat portàtil ja que així és més fàcil de transportar i no ocupa tant espai a la casa. De totes maneres a mi m’agradaria més un moble ja que tens la sensació de tocar un instrument mes real.

Tu quin criteri has seguit?
Crec que me convé mes comprar-ne un de segona mà ja que encara no conec exactament el que m’agradarà més en un futur per això segurament dintre d’un o dos anys ho voldré tornar a canviar. Si compro un moble de 2000 euros o més hi perdre molts dobler…..

Salutacions desde Mallorca

Gràcies pel comentari.
La meua idea també era utilitzar el blog per a “penjar els apunts”, però les meues obligacions em permeten dedicar-m’hi menys del que voldria. Espere que siga cosa d’una temporada i que prompte torne a tindre més temps, com quan el vaig començar.
T’envie una forta abraçada cap a les Illes. Espere que tornes i, si escau, també que hi faces alguna aportació, com ara has fet.

Xavier

T’envio una molt cordial salutació desde l’illa de Mallorca on jo estic mes o manco en la mateixa situació que tú.

També se m’ha ocorregut estudiar piano com a hobby. La veritat es que feia molt temps que m’interessava i entra altres estudis, familia i treball no ho havia pogut dur a terme fins ara (als quaranta anys).

També duc un blog, però molt menys professional que el teu. Jo només ho faig per no haver de dur apunts escrits a llàpis. La veritat es que m’he extranyat bastant quan he fet una recerca a google amb la frase aprenentatge de piano i ha sortit.

Evident-men no esper que ningú ho visiti, però tampoc m’inporta si ho fan.
Veig que tú has decidit a invertir dobler en la compra d’un bon instrument. Jo no ho he pogut fer per varies raons: Espai on colocar-ho, i haver de practicar a un lloc poc comode per a mi (amb els nens fent enrenou al devora).

Bé, lo dit, salutación si t’aniré visitant de tant en tant.

Per cert com et dius?

Tomeu Duran