Fa cosa d’un mes Angelina em va comentar que el Taller de Música organitzava per a l’abril una matinal en la qual els alumnes de piano que volgueren tocarien una peça, i em va preguntar si jo estava diposat a eixir a tocar.
En un principi la idea em va fer una miqueta d’aprensió, ja que crec que este tipus d’actes estan pensats perquè els pares puguen enorgullir-se dels progressos dels fills davant del públic en general i de la família en particular; però en casos com el meu (i el del meu amic Ricardo, que enguany ha représ les classes de piano, també amb Angelina) serà al revés: seran els fills els que acudiran a veure els pares, més que amb orgull amb una mescla de diversió i estupor. En qualsevol cas, la idea és bona per a posar-se un poc les piles i treballar algun tema tenint present una fita de referència, i això sempre és constructiu.
Vaig aprofitar l’excusa per a plantejar a Angelina preparar una versió del Moon River de Henry Mancini que havia caigut en les meues mans a través de l’Ares. Es tracta d’una versió per a piano fàcil, apta per a mi, però prou completeta i equilibrada per a l’orella (si algú està interessat en la partitura, que me la demane per correu electrònic i amb molt de gust li l’enviaré). A Angelina li va semblar bé l’elecció i ràpidament em va donar algunes orientacions de digitació i algunes pautes de pràctica perquè començara a treballar. I en això estic ara. Tan prompte com puga gravar-ne una execució presentable la penjaré ací per a compartir-la.
PS: Per raons de treball tinc un poc aparcat este blog. Però això no vol dir que l’haja abandonat. El cas és que el poquet temps que em queda després d’atendre les meues obligacions familiars i laborals he de dedicar-lo a practicar amb el piano i el solfeig, que això té prioritat. A veure si passa esta època i puc dedicar més temps a escriure un poquet més ací.
Apreciat amic pianista del pais Valencià de trenta i tants d’anys:
T’envio una molt cordial salutació desde l’illa de Mallorca on jo estic mes o manco en la mateixa situació que tú.
També se m’ha ocorregut estudiar piano com a hobby. La veritat es que feia molt temps que m’interessava i entra altres estudis, familia i treball no ho havia pogut dur a terme fins ara (als quaranta anys).
També duc un blog, però molt menys professional que el teu. Jo només ho faig per no haver de dur apunts escrits a llàpis. La veritat es que m’he extranyat bastant quan he fet una recerca a google amb la frase aprenentatge de piano i ha sortit.
Evident-men no esper que ningú ho visiti, però tampoc m’inporta si ho fan.
Veig que tú has decidit a invertir dobler en la compra d’un bon instrument. Jo no ho he pogut fer per varies raons: Espai on colocar-ho, i haver de practicar a un lloc poc comode per a mi (amb els nens fent enrenou al devora).
Bé, lo dit, salutación si t’aniré visitant de tant en tant.
Per cert com et dius?
Tomeu Duran
Tomeu,
Gràcies pel comentari.
La meua idea també era utilitzar el blog per a “penjar els apunts”, però les meues obligacions em permeten dedicar-m’hi menys del que voldria. Espere que siga cosa d’una temporada i que prompte torne a tindre més temps, com quan el vaig començar.
T’envie una forta abraçada cap a les Illes. Espere que tornes i, si escau, també que hi faces alguna aportació, com ara has fet.
Xavier
Apreciat Xavier,
Veig que no et queda temps per anar actualitzant el teu blog.
Volia demanar-te ajuda amb la tarea de triar un instrument per compar?
Jo penso que me convé més un teclat portàtil ja que així és més fàcil de transportar i no ocupa tant espai a la casa. De totes maneres a mi m’agradaria més un moble ja que tens la sensació de tocar un instrument mes real.
Tu quin criteri has seguit?
Crec que me convé mes comprar-ne un de segona mà ja que encara no conec exactament el que m’agradarà més en un futur per això segurament dintre d’un o dos anys ho voldré tornar a canviar. Si compro un moble de 2000 euros o més hi perdre molts dobler…..
Salutacions desde Mallorca
Tomeu,
Si necessites mobilitat, jo optaria per un piano “portàtil”. Si no, millor un de moble, perquè a més de guanyar estabilitat (els peus en aspa que hi ha per als pianos d’escenari no em semblen d’allò més estable, especialment si hi ha xiquest al voltant) també guanyaràs en estètica (en definitiva, el piano serà un “moble” més de la casa. El que sí que és imprescindible és que tinga les TECLES CONTRAPESADES, per a imitar el tacte d’un piano acústic. En este sentit, es diu que els Kawai són els més reeixits.
L’opció de la segona mà és interessant, perquè, com comentava en un post, els pianos digitals són, en definitiva, productes tecnològics, i, a diferència dels acústics, es devaluen molt ràpidament. Jo vaig estar mirant pianos de segona mà, però no vaig trobar res que m’acabara d’apanyar, així que finalment em vaig decidir per comprar-me’l nou.
No cal que et gastes 2.000 euros en el piano. Per uns 1.400 en tens un com el meu, que és més que suficient com a instrument d’iniciació.
Hola,
per casualitat he anat a parar aquest blog, la meva filla comença a estudiar piano, i buscan la clau de fa he anat aquí.
Fa molts de temps vaig estudiar piano, i ara 15 anys mes tard voldria reprendre-ho, tinc 34anys, i tinc ganes de tornar a tocar, tot i que sé que serà difícil perquè s’oblida rapidament.
El problema es que no tinc piano i m’agradaria tenir-ne pero no en trobo, em podeu dir a on heu trobat un piano d’aquest preu ??
Hola, Imma.
En primer lloc, t’anime a reprendre el piano. La música és una cosa molt satisfactòria i et fa passar moments molt agradables. Encara que aprendre és dur i demana molt d’esforç, al final hi ha una dolça recompensa.
Sobre el tema del piano, et recomane que faces una ullada als posts “Quin piano vull” i “Benvingut a casa”
Allà faig uns comentaris sobre el que em vaig comprar jo, un piano molt recomanable per a començar. És cert que n’hi ha de més barats, però per relació qualitat-preu esta és una molt bona opció. I definitivament et recomanaria comprar-lo en Musik.Produktiv.com: l’atenció al client és magnífica i el preu immillorable (especialment comparat amb botigues físiques d’Espanya).
Bona sort, i ja ens contaràs com va tot
Hola Xavier,
buscant informació he anat a parar en aquest bloc. He passat una bona estona llegint-lo.
M’ha ajudat bastant tota la informació perquè estic pensant en comprar-me un piano digital i gracies al teu bloc tinc les idees més clares.
He anat a un parell de botigues instrumentals (em sembla que encara en miraré unes quantes més) i la primera, l’adagio (distribuidora d’unes quantes marques entre elles Casio però em sembla que no tenen Kawai) m’ha recomanat el models privia, i la segona botiga, distribuidora de moltíssimes marques i també de Casio, m’han recomanat un Kawai d’uns 650 € aproximadament (no recordo la referencia) pel poc espai que disposo i per qualitat (segons el venedor i també segons tú, la marca Kawai és molt millor que la marca Casio), m’han dit que té un tacte molt similar al del piano i que el model que m’han ensenyat era el menys ample del mercat.
Respecte a comprar per internet, ja hi tinc experiència, vaig comprar una flauta travessera molt normaleta però amb un piano digital no m’hi vull arriscar prefereixo tenir un lloc físic on anar-hi si tinc problemes.
Moltes gràcies novament i t’animo a que continuïs escrivint al bloc.