Fa cosa d’un mes Angelina em va comentar que el Taller de Música organitzava per a l’abril una matinal en la qual els alumnes de piano que volgueren tocarien una peça, i em va preguntar si jo estava diposat a eixir a tocar.
En un principi la idea em va fer una miqueta d’aprensió, ja que crec que este tipus d’actes estan pensats perquè els pares puguen enorgullir-se dels progressos dels fills davant del públic en general i de la família en particular; però en casos com el meu (i el del meu amic Ricardo, que enguany ha représ les classes de piano, també amb Angelina) serà al revés: seran els fills els que acudiran a veure els pares, més que amb orgull amb una mescla de diversió i estupor. En qualsevol cas, la idea és bona per a posar-se un poc les piles i treballar algun tema tenint present una fita de referència, i això sempre és constructiu.
Vaig aprofitar l’excusa per a plantejar a Angelina preparar una versió del Moon River de Henry Mancini que havia caigut en les meues mans a través de l’Ares. Es tracta d’una versió per a piano fàcil, apta per a mi, però prou completeta i equilibrada per a l’orella (si algú està interessat en la partitura, que me la demane per correu electrònic i amb molt de gust li l’enviaré). A Angelina li va semblar bé l’elecció i ràpidament em va donar algunes orientacions de digitació i algunes pautes de pràctica perquè començara a treballar. I en això estic ara. Tan prompte com puga gravar-ne una execució presentable la penjaré ací per a compartir-la.
PS: Per raons de treball tinc un poc aparcat este blog. Però això no vol dir que l’haja abandonat. El cas és que el poquet temps que em queda després d’atendre les meues obligacions familiars i laborals he de dedicar-lo a practicar amb el piano i el solfeig, que això té prioritat. A veure si passa esta època i puc dedicar més temps a escriure un poquet més ací.
