El meu Pau, amb només dos anys i mig, m’està resultant tot un aficionat a la música. Es queda embadalit davant la tele quan hi posen algun concert, i s’entreté bona cosa amb el piano creant improvisacions molt pròximes al free-jazz.
Però si hi ha un instrument que realment el sedueix és el tambor, si bé últimament està desenvolupant una predilecció especial pel bombo i, encara més, els timbals. En les passades cavalcades de reis el seu interés estava més en les bandes de dolçainers i de cornetes que en les carrosses, els reis o els patges. Es torna boig quan el porte a l’aula de percusió de l’Escola de Música (així és com denominem entre nosaltres el taller de música on faig les classes de piano) i veu allà els bombos, les caixes, els timbals, els xilòfons… Tots els vol provar!
Si continua amb l’afició, tan prompte com arribe a l’edat mínima l’hauré d’inscriure a Iniciació a la Música perquè comence, entre jocs, a cantar i a fer ritmes. Que no haja d’esperar als trenta-tants, com son pare, per a fer les coses “bé”.
