Esta setmana he començat a “soltar mans” (és a dir, a tocar amb cada mà una línia diferent) i he descobert que m’està resultant prou més difícil del que em pensava. He estat tota la setmana encallat en un exercici en concret que m’està costant un horror de superar. L’exercici, el número 19 del Köhler, a primera vista no sembla dificultós: és un 3/4 amb negres exclusivament, amb progressions de tres elements en cada compàs. El problema és que, per primera volta, no hi ha ni simetria ni paral·lelisme entre una mà i l’altra, sinó que els canvis es produeixen entre dits diferents i en moments diferents per a cada mà. Això em trenca tots els esquemes adquirits fins ara, i per això em resulta tan dificultós. Ahir, després de dies practicant, al final vaig poder tocar-lo “més o menys bé”, però, això sí, amb l’ajuda del metrònom, que vaig haver de baixar fins a 80. I ni així vaig aconseguir tocar tot l’exercici d’una tirada sense cap error.
A pesar de tindre ja el piano a casa, esta setmana passada a penes he pogut practicar, perquè –quina casualitat!– m’ha entrat un volum considerable de treball que he de fer fora d’hores de faena, a casa, i això em limita molt el temps de pràctica. De fet, hi ha hagut més d’un dia que no he pogut posar un dit sobre les tecles (ni les del piano ni les de l’ordinador per a actualitzar este blog). Això, clar, ha influït perquè em costara més superar este exercici. Siga com siga, tinc la intuïció que l’exercici ja està ben enfilat i que entre hui i demà podré tocar-lo net i sense cap error.
Jo també estic començant a aprendre a tocar el piano i tinc 28 anys! Fins ara el tocava d’oïda, una mica “al meu estil” i molt d’estar per casa, però la veritat és que amb partitura no en tinc ni idea, i per això estic aprenent. La meva mestra fa servir un llibre que està dirigit als nens, però que està força bé tot i que els començament em penso que sempre són avorrits -per a qualsevol instrument-, això sí, fa servir la clau de fa des del primer moment, però amb exercicis fàcils. Per si et vé de gust provar alguna cosa diferent a més a més del que fas servir, o tafanejar-lo, és un llibre molt amè, molts vistós, amb melodies populars i molt infantils. Et deixo un enllaç amb la foto de la portada http://www.amadeuslibreria.com/imagenes/metodo%20europeo%20piano.jpg
Espero que vagis millorant. A mi la veritat és que acostumada a tocar amb acords i al meu rotllo, em costa adaptar-me a la partitura i seguir les normes de digitació, etc, em sento molt torpe, però suposso que és normal.
Vinga, sort! t’aniré visitant.