En clau de fa

En les classes hem introduït ja la clau de fa. De moment és un embolic: quan ja començava a sentir-me una miqueta segur amb la de sol, ara van i m’ho mouen tot una tercera!

Sincerament, albergava la secreta esperança que Angelina em sorprendria amb algun “truquet” que m’ajudara a aprendre amb poc esforç la nova distribució de notes, però sembla que no hi ha truc que valga: toca aprendre-s’ho a pèl, a força de llegir i practicar. Com amb la de sol, vaja, però amb l’avantatge que ara resulta més senzill situar-se en el pentagrama perquè tens referències. En paraules d’Angelina, més o menys: “la clau de fa és com la de sol però comptant una tercera més”. És a dir, que la primera línia, en compte de mi, ara és sol, i la quinta línia ara és la (i no fa). En el gràfic es veu ben clarament com es distribueixen les notes en l’una i l’altra claus.

Anem soltant mans

Esta setmana he començat a “soltar mans” (és a dir, a tocar amb cada mà una línia diferent) i he descobert que m’està resultant prou més difícil del que em pensava. He estat tota la setmana encallat en un exercici en concret que m’està costant un horror de superar. L’exercici, el número 19 del Köhler, a primera vista no sembla dificultós: és un 3/4 amb negres exclusivament, amb progressions de tres elements en cada compàs. El problema és que, per primera volta, no hi ha ni simetria ni paral·lelisme entre una mà i l’altra, sinó que els canvis es produeixen entre dits diferents i en moments diferents per a cada mà. Això em trenca tots els esquemes adquirits fins ara, i per això em resulta tan dificultós. Ahir, després de dies practicant, al final vaig poder tocar-lo “més o menys bé”, però, això sí, amb l’ajuda del metrònom, que vaig haver de baixar fins a 80. I ni així vaig aconseguir tocar tot l’exercici d’una tirada sense cap error.

A pesar de tindre ja el piano a casa, esta setmana passada a penes he pogut practicar, perquè –quina casualitat!– m’ha entrat un volum considerable de treball que he de fer fora d’hores de faena, a casa, i això em limita molt el temps de pràctica. De fet, hi ha hagut més d’un dia que no he pogut posar un dit sobre les tecles (ni les del piano ni les de l’ordinador per a actualitzar este blog). Això, clar, ha influït perquè em costara més superar este exercici. Siga com siga, tinc la intuïció que l’exercici ja està ben enfilat i que entre hui i demà podré tocar-lo net i sense cap error.